Asstrio o el final de la tempesta

En el marc del cicle “El Parc tot l’any”, a Vallparadís se celebra cada setmana un concertillo de jazz, o alguna cosa que colen com a semblant. Aquest cap de setmana, i sabotejant -per la meva alegria- la Fira Modernista, la pluja ha acompanyat els terrassencs i terrassenques durant més de 24h seguides. A mi “plin”, perquè m’he passat aquests dos dies tancada a casa fent feina (encara que a algú li sembli increïble), però hi haurà molta gent enrabiada per aixo de la Fira Modernista. Ui, quina pena que em fan.

L’únic respir que m’he permès ha estat el concertillo que, com anava dient, hi havia avui a Vallparadís. S’ha fet a l’antic restaurant de La Muntanyeta, perquè no es mullessin els músics. Arecio Smith i companyia han fet sortir el sol (literalment) amb les seves composicions… mmm… sui generis.

Si bé al principi érem 7 persones, miraculosament el local s’ha omplert poc després de començar el concert (Terrassa sempre va tard, ja se sap). I ha valgut la pena! Jazz, música electrònica, en un ambient distès i acollidor. Asstrio fan música, però també investiguen. Arecio Smith toca quatre taules alhora, i només n’hi ha una que faci notes!

Recordo quan van tocar a la Plaça Vella, pel Festival de Jazz, que les persones d’edat avançada que gaudien del concert asseguts al sol, quan sonaven els “talls de veu” (no sé com es diu en argot), comentaven: “la noia que canta, no és dalt de l’escenari, no?”. I és que les noves tecnologies fan que més d’un estigui perdut.

Si teniu ganes de marxa, innovació i bona música, no us perdeu Asstrio!