L’explotació informativa

Avui he començat a estudiar per la recuperació de Projectes i Gestió de l’Empresa Informativa, assignatura “mare” de la carrera de periodisme (la-mare-que-la-va-parir), amb 10 crèdits apassionants sobre com es munta un negoci capitalista amb la informació com a matèria prima.

I amb dues pàgines m’he deprimit. Gràcies, Laura Bergés, per recordar-me que:

- El periodisme és una professió entre el benefici econòmic i el servei. Per tant, sovint s’ha de deixar de banda la responsabilitat social per ser competitius en el mercat.

- La matèria primera que fa servir és la informació, i per tant es nodreix de i produeix béns inmaterials.

- “Fa un ús intensiu del factor treball”, que és principalment un treball inmaterial, “cosa que fa difícil posar-hi un preu”.

- La característica principal d’aquesta empresa és la velocitat -rigurositat en els terminis d’entrega- i la flexibilitat -inestabilitat d’horaris-.

Saber que vaig escollir com a professió -espero ser a temps de repensar-m’hi- l’exemple paradigmàtic de l’explotació en la Societat del Coneixement és el que necessitava per motivar-me a no parar d’estudiar en tota la nit. Crec que deixaré que el temps passi i em quedaré a la biblioteca de l’institut fins a la jubilació.

Estudiants contra Bolonya. La no-herència de Maig del 68

Fa 40 anys uns estudiants es van rebel·lar, entre altres motius, perquè no els deixaven entrar a l’habitació de les noies. Podríem discutir si és lícit revolucionar un país per una menudesa com aquesta, com també és qüestionable per què hi ha més assistents als macrobotellones que a mobilitzacions d’altres tipus.

El moviment del 68 s’ha analitzat del dret i del revés, des de totes les tendències. Se li ha exprimit tot el suc que podia donar: la revolta sense objectius! L’alliberament sexual! El rebuig al treball! Sembla ser que els únics que seguim sords davant l’efemèride som precisament els hereus més directes d’aquell moviment. Què se n’ha fet del moviment estudiantil?