L’explotació informativa

Avui he començat a estudiar per la recuperació de Projectes i Gestió de l’Empresa Informativa, assignatura “mare” de la carrera de periodisme (la-mare-que-la-va-parir), amb 10 crèdits apassionants sobre com es munta un negoci capitalista amb la informació com a matèria prima.

I amb dues pàgines m’he deprimit. Gràcies, Laura Bergés, per recordar-me que:

- El periodisme és una professió entre el benefici econòmic i el servei. Per tant, sovint s’ha de deixar de banda la responsabilitat social per ser competitius en el mercat.

- La matèria primera que fa servir és la informació, i per tant es nodreix de i produeix béns inmaterials.

- “Fa un ús intensiu del factor treball”, que és principalment un treball inmaterial, “cosa que fa difícil posar-hi un preu”.

- La característica principal d’aquesta empresa és la velocitat -rigurositat en els terminis d’entrega- i la flexibilitat -inestabilitat d’horaris-.

Saber que vaig escollir com a professió -espero ser a temps de repensar-m’hi- l’exemple paradigmàtic de l’explotació en la Societat del Coneixement és el que necessitava per motivar-me a no parar d’estudiar en tota la nit. Crec que deixaré que el temps passi i em quedaré a la biblioteca de l’institut fins a la jubilació.

Jove Tu També Pots… fugir de la ciutat!

Feia massa temps que no passava un diumenge improductiu als Amics de les Arts. Tota la tarda asseguda a la mateixa taula en bona companyia, ara arriben uns, ara uns altres se’n van, ara visites la taula del costat….

Tothom explica les seves vicissituds del cap de setmana i fas plans de futur que, sense sortir del bar, no es compliran mai. Però tot això sembla que ha de canviar: s’acosta l’estiu, i després d’un curs certament intens, roden molts projectes per les ments dels “amics”.

Tots estem d’examens, però ja pensem en Festa Major. Una festa per la qual no dono un duro, i contra la qual hem de crear estratègies. La primera hipòtesi és fugir de la ciutat durant l’infernal esdeveniment, amb propostes tant suculentes com Sant Cugat (i les seves barraques pijo-alternatives) o una visita a la Catalunya central, Vic. Segur que qualsevol d’aquestes dues Festes Majors supera amb escreix el super-cartell del Jove Tu També Pots d’enguany, del qual ja em puc imaginar el lema i on el grup principal és Opció K-95.

L’altra idea ha estat la de “canviar des de dins”. Ui, això és molt poc anti-sistema, molt “refor”, però pinta interessant. Es perfila la creació de “l’Associació de Joves Puntaires de Coixí” o qualsevol estupidesa que ens permeti posar-nos a l’organització de la Festa Major. Això sí, canviant el model i canviant, sobretot, els grups convidats.

Si el punk ha muerto, rumba en su tumba. Eskorzo és l’objectiu que ha rebut més suport, pel que ja s’han començat a moure contactes (en realitat ha estat una tarda productiva), acompanyats d’uns impepinables Che Sudaka (que ja enyorem) i d’altres grups divertits i originals.

Comença la creuada per fer de la festa major un espai interessant. Per començar, cal aconseguir que aquest any sigui l’últim de la llarga agonia que pateix l’espai jove de la nostra festa. I el boicot es perfila com l’opció més interessant. Algú té propostes pel 4-5-6 de juliol?

Asstrio o el final de la tempesta

En el marc del cicle “El Parc tot l’any”, a Vallparadís se celebra cada setmana un concertillo de jazz, o alguna cosa que colen com a semblant. Aquest cap de setmana, i sabotejant -per la meva alegria- la Fira Modernista, la pluja ha acompanyat els terrassencs i terrassenques durant més de 24h seguides. A mi “plin”, perquè m’he passat aquests dos dies tancada a casa fent feina (encara que a algú li sembli increïble), però hi haurà molta gent enrabiada per aixo de la Fira Modernista. Ui, quina pena que em fan.

L’únic respir que m’he permès ha estat el concertillo que, com anava dient, hi havia avui a Vallparadís. S’ha fet a l’antic restaurant de La Muntanyeta, perquè no es mullessin els músics. Arecio Smith i companyia han fet sortir el sol (literalment) amb les seves composicions… mmm… sui generis.

Si bé al principi érem 7 persones, miraculosament el local s’ha omplert poc després de començar el concert (Terrassa sempre va tard, ja se sap). I ha valgut la pena! Jazz, música electrònica, en un ambient distès i acollidor. Asstrio fan música, però també investiguen. Arecio Smith toca quatre taules alhora, i només n’hi ha una que faci notes!

Recordo quan van tocar a la Plaça Vella, pel Festival de Jazz, que les persones d’edat avançada que gaudien del concert asseguts al sol, quan sonaven els “talls de veu” (no sé com es diu en argot), comentaven: “la noia que canta, no és dalt de l’escenari, no?”. I és que les noves tecnologies fan que més d’un estigui perdut.

Si teniu ganes de marxa, innovació i bona música, no us perdeu Asstrio!