Països de primera

Joan López donava a la roda de premsa d’ahir la seva versió sobre l’actualitat de Kosovo, un tema molt recurrent últimament, i massa sovint comparat amb el sobiranisme català. En aquest sentit, López va demostrar tenir una visió del país molt diferent de la d’Esquerra Republicana. Mentre aquests demanaven “un país de primera”, el secretari general de l’Institut Catalunya Futur menyspreava sense miraments “la petulea” de Kosovo, assegurant que els catalans que s’hi comparaven tenien problemes d’autoestima nacional. És a dir, que mentre Catalunya és, als seus ulls, un país (o regió, autonomia, territori) de primera, Kosovo no ens arriba ni a la sola de la sabata.

Dona jove 2.0

Els nous membres del govern de Zapatero es varen presentar ahir en societat. Un dels “batejos” més esperats fou el de Bibiana Aido, la nova ministra del nou ministeri d’Igualtat. Les aigües de l’esfera política estan remogudes amb tanta novetat. Aido, de 31 anys, és la ministra més jove que ha tingut mai Espanya: és la primera nascuda en el període democràtic. Tan nova és, que aquest ministeri és el primer càrrec que ocuparà. Fins al moment, destaca al seu currículum el càrrec de “Directora de la Agencia Andaluza para el Desarrollo del Flamenco de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía”. Nobilíssima causa la que la ocupà entre 2006 i 2008, però el salt directe al Ministeri d’Igualtat costa d’entendre. Si més no, Zapatero ha demostrat novament que no té complexes a l’hora de fer les coses, i ha apostat per un rejoveniment del seu entorn. Bibiana Aido, a més de ser dona i jove, és de les poques ministres que té blog: Amanece en Cádiz

Qui pateix les bombes?

Quan hi ha una fuita de gas, els afectats són els qui s’intoxiquen. Quan hi ha un incendi, són els qui es cremen els qui pateixen. Quan hi ha un accident de trànsit, els accidentats són els qui anaven dins el cotxe.

Tots tres esdeveniments impacten en l’opinió pública. Fins i tot la classe política se’n fa ressò, si l’accident és de volada. Els atemptats terroristes, per la seva naturalesa perversa i despòtica, ens commouen molt més, també els polítics en parlen més… però no són pas els polítics els afectats.

García-Albiol criticava el sistema d’informació de l’estat, quan Zapatero assegurava que milloraria la situació en matèria de terrorisme i poc després esclatava la T-4. Insisteixo, esclatava la T-4, morien dues persones anònimes. Els afectats? Aquests dos ciutadans equatorians.

L’únic cas en què consideraríem que l’afectat o afectada és una tercera persona és quan es posen banyes, però mai quan es posen bombes. Cada cop queda més clar, però, que cada nova bomba que esclata, a qui afecta més és al seu remitent.