Països de primera

Joan López donava a la roda de premsa d’ahir la seva versió sobre l’actualitat de Kosovo, un tema molt recurrent últimament, i massa sovint comparat amb el sobiranisme català. En aquest sentit, López va demostrar tenir una visió del país molt diferent de la d’Esquerra Republicana. Mentre aquests demanaven “un país de primera”, el secretari general de l’Institut Catalunya Futur menyspreava sense miraments “la petulea” de Kosovo, assegurant que els catalans que s’hi comparaven tenien problemes d’autoestima nacional. És a dir, que mentre Catalunya és, als seus ulls, un país (o regió, autonomia, territori) de primera, Kosovo no ens arriba ni a la sola de la sabata.

Qui pateix les bombes?

Quan hi ha una fuita de gas, els afectats són els qui s’intoxiquen. Quan hi ha un incendi, són els qui es cremen els qui pateixen. Quan hi ha un accident de trànsit, els accidentats són els qui anaven dins el cotxe.

Tots tres esdeveniments impacten en l’opinió pública. Fins i tot la classe política se’n fa ressò, si l’accident és de volada. Els atemptats terroristes, per la seva naturalesa perversa i despòtica, ens commouen molt més, també els polítics en parlen més… però no són pas els polítics els afectats.

García-Albiol criticava el sistema d’informació de l’estat, quan Zapatero assegurava que milloraria la situació en matèria de terrorisme i poc després esclatava la T-4. Insisteixo, esclatava la T-4, morien dues persones anònimes. Els afectats? Aquests dos ciutadans equatorians.

L’únic cas en què consideraríem que l’afectat o afectada és una tercera persona és quan es posen banyes, però mai quan es posen bombes. Cada cop queda més clar, però, que cada nova bomba que esclata, a qui afecta més és al seu remitent.