Malgastar un node

Necessitava una excusa.

He intentat retardar aquest moment tant com he pogut, però fins i tot les “autoritats acadèmiques” m’impedeixen seguir vivint al marge de la blogosfera. Des que César Calderón em va preguntar com podia dormir tranquil·la estudiant periodisme sense tenir un blog, la meva vida no ha estat la mateixa. No és que hagi dormit menys, però sí que hi he donat més voltes.

“Què hi explicaries en un blog?”, m’he preguntat sempre. La majoria dels blogs que he visitat tenen menys credibilitat que el 20Minutos. Això suposa una amenaça, però també una oportunitat: “Vigila no et converteixis en un blog més d’aquest majoria”, diu l’angelet. I el diable contesta: “Bah, total, fer-ho millor que depen de qui tampoc deu ser gaire complicat!”

I en això estem, iniciant un experiment que pot durar tant com l’assignatura que me l’ha fet obrir o que es pot convertir en alguna cosa més. El temps ho dirà, i mentrestant, l’anirem malgastant (o invertint) en infiltrar-nos a la blogosfera, aquesta meravellosa eina 2.0 que ens permet tenir vides paral·leles. Una nova i creativa manera de perdre més temps. Sumant-hi el Twitter, el Facebook, Last.fm i Youtube, dubto que tingui gaire temps per a la vida real…

Aquí deixo un node més a la xarxa. La majoria de blogs tenen el mateix preu que utilitat (0), o sigui que provarem de teure-li una mica de “plusvalor” (uf, quina paraula!) a aquesta tasca acadèmica i, com a mínim, que em serveixi per ser una mica més “modernilla”.

Visca les noves tecnologies